off
Festival Panoràmic
El festival Panòramic és un festival que es duu a terme a Granollers, aquesta última
edició del 2019 es va fer el 17 i el 20 d'octubre a la Roca Umbert. Panoràmic és
un festival que aposa per vincular cinema, fotografia, i noves tecnologies.
El festival té com a protagonista a la fotografia i s'expressa a través de disciplines
amigues com el cinema, el video, les instal·lacions i altres pràctiques contemporànies.
Panoràmic vol contribuir a visibilitzar la creació de les noves generacions que
treballen entorn de la fotografia i el cinema. El nou talent que emergeix d’escoles
de cinema, escoles de fotografia, escoles audiovisuals i d’altres, però alhora difondre
creacions incòniques en el món de la imatge.
Aquesta tercera edició el Festival Panoràmic es centra en la lluna, en el 50è aniversari de l’arribada de l’home al brillant satèl·lit el 20 de juliol de 1969
Dents de serra
- Moon project
-
Exposició comissariada per Andrés hispano i fèlix pérez
Les imatges d’aquesta mostra cobreixen tot l’imaginari lunar: dibuixos al llarg de la història, pintures, esquemes científics, fotos, fotogrames de pel·lícules, entre d'altres.
L’exposició és un recorregut gràfic i visual sobre la lluna i l’imaginari que s’ha creat al llarg de la història sobre aquesta. Es poden veure il·lustracions, publicitat, motius visuals (decoració, logotips …), art / pintura, il·lustració científica, fotografies … i desviacions com ‘el paisatge lunar’ (retrobat en fotos d’una pell rugosa, un desert bombardejat, un sòl polsegós, i molt més.)
Segons el meu punt de vista, aquesta exposició tenia d'intenció de fer arribar al visitant la idea de que la lluna és un element curiosament entès de moltes formes diferents. Cada persona veu la lluna d'una manera determinada adequant-se a tal com es aquesta mateixa, però al cap i a la fi, al llarg de l'exposició, veiem la lluna representada de diverses formes, ja sigui objectiu de missió, amb dades, il·lustracions.. i això és el que més m'ha agradat, la varietat de formes que ha arribat a adoptar.
- Le Cose Che Si Vedono In Cielo
-
exposició comissariada per Ilaria Campioli
Aquesta exposició de fotollibres coproduïda amb Comune di Reggio Emilia - Giovane Fotografia Italiana, Itàlia. Des del principi de la història, fins i tot la fotografia, ha mostrat interès pel cel, la lluna i d’allò que no podem veure, tocar, ni experimentar. La pregunta que es fa aquesta exposició és fins a quin punt les primeres imatges de la Terra fetes des de l’espai han influit en la nostra imaginació?
- Les llunes dels astrònoms: representacions des de 1610 a 1910
-
Exposició comissariada per lourdes delgado
Aquesta exposició situada a l’edifici de dents de serra, mostra representacions de la deessa lunar grega Selena als diferents períodes (des del 1610 al 1910), per veure com ha canviat la seva representació segons els períodes, convencions, ideologies i canvis socials i tecnològics.
La Tèrmica
- Transelenita
El passat divendres 25 d'octubre vam anar a veure el Festival Panoràmic, celebrat a Granollers, concretament a la Rocaumbert. Aquesta edició, 2019, l'han enfocat sobre l'espai i, en concret,les diverses cares interpretables de la lluna. Entre totes les exposicions que hi havien aquell dia, dues d'elles em van fascinar, les quals eren "The Afronauts", que tractava de recrear com hauria sigut si Zàmbia hagés anat a la lluna, però l'obra que em va captivar més va ser "Transelenita", de Marcel·lí Antúnez. Aquesta es trobava a la tèrmica, lloc molt ben preservat i molt atractiu per exposicions. L'autor va experimentar un viatge de gravetat zero a Rúsia el 2003 i a partir d'aquesta experiència va sorgir el projecte de Transpèrmia on es pot veure l'interès de l'autor per crear obres a partir de viatges mítics. L'exposició de la tèrmica constava de diversos audiovisuals en format d'instal·lació interactiva, fets per Antúnez al llarg de la seva trajectòria com Selenita (2015), Transpermia (2003/2004), Tantal (2004) o HIPNOTOC. (1998/2008) i d'altres però que no eren seus. Crec que la part que com a gust personal em va impressionar més va ser la il·lustració del Selenita. Una representació des de la imaginació de l'autor de com serien els éssers que vivien a la lluna. A part de veure el gran dibuix que havia fet i que m'agradés especialment la seva manera de dibuixar, em va encantar el fet que a mesura que s'anava desplegant diferents finestres del mateix dibuix, el selenita principal anava canviant fins a arribar al seu estat de totalitat. Això va ser el fet que més em va captivar.
Espai d'arts
- The Afronauts
-
Exposició de Cristina de Middel
L’any 1964, encara eufòrica per la recentment guanyada independència, Zàmbia va llançar el seu primer programa espacial. El seu objectiu era enviar dotze astronautes i deu gats a la lluna, superant així el repte que van marcar Estats Units i la Unió Soviètica en plena cursa espacial.
The Afronauts, exposició situada a l'edifici dents de serra, està basat en la documentació d’un somni impossible que només viu a les imatges. Basant-se en aquesta increïble però certa notícia de fa 50 anys, Cristina de Middel, va reconstruir les escenes que podrien haver-la documentat llavors i reforça la seva veracitat afegint a aquesta certesa la seva càrrega personal fruit de la seva imaginació.
Pescallunes
Existeixen mil i una llegendes sobre la lluna, però a casa nostra existeix una anomenada "Pescallunes". La història va d'una persona que somiava en poder tenir la lluna algun dia. Ingènua les seves esperances, van acabar en una decepció al demostrar-li que la lluna era impossible arribar-la a tenir. Aquest fet li va demostrar una persona mitjançant un colador on pescaria la lluna en el reflex de l'aigua. Lògicament, l'aigua es va colar pels forats del colador i el reflex d'aquesta va desaparèixer.
La moralina d'aquesta llegenda és que tot no es pot tenir.
La llegenda diu així:
Diu la tradició, o sia, la veu popular a través de les generacions, que un cert dia, un bon torellonenc, bon xic jovial i ingenu, potser el moliner de Puigbacó o de Malianta, tornant de la vila en una vesprada de cel esbatanat i transparent, lluïa una lluna plena, exuberant i pomposa, atractiva com mai, que reflectia perfectament en les aigües encalmades del Gorg del Saule, un xic amunt de les palanques del Ges.
L’home s’aturà embaladit, contemplant tan bell espectacle com poques vegades havia vist, i se li acudí de pensar: Qui sap si la podria haver, la lluna, ara que no em veu ningú…I, fet i dit, acudí al proper molí a cercar un gran cove i de retorn al gorg la lluna romania quieta i atractiva, mirallant-se en rara perfecció damunt de les plàcides aigües.
El bon home, freturós i calmós, alhora, es ficà de peus a l’aigua, immergint, a poc a poc, el gros cove. Quan l’aigua restà encalmada, feu que la lluna restés dintre del cove, immòbil, perfectament encerclada i, aleshores amb forta embranzida, se l’enduia enlaire; però, la lluna, llesta i escorredissa, tot seguit lluïa novament en el mirall de l’aigua. I això una vegada i una altre, a poc a poc o depressa, amb persistent voluntat i no menys sana il·lusió, fins que un tocatardà, tafaner i burleta, que d’amagat de tal espectacle gaudia, digué a plena veu:
– Apa, “pescallunes”, no siguis tabalot, deixa’t de fantasies i ves-t’en per feina que al molí t’esperen…
I el “pescallunes”, avergonyit, amb el cove sense lluna, desaparegué a correcuita. Però el tocatardar tafaner i maliciós no sabia que en aquest món les il·lusions també ajuden a viure i qui sap si a viure joiosament.
Jo vaig voler plasmar aquest típic anhel cap a la lluna que en tantes històries hem sentit. No volia fer la típica imatge on es veia algú pescant la lluna o pescant d'es d'ella. Així que vaig intentar rebuscar el missatge.
La idea de la imatge era relacionar alguna cosa que normalment ens vingués al cap amb la lluna, una de les primeres coses que em van venir al cap va ser un gat. La lluna també és relaciona amb la nit, igual que la imatge d'un gat. A les hores vaig relacionar el gat com el "pescallunes" i vaig voler fer que el reflex de la lluna, en comptes de estar en l'aigua, estigués als seus ulls, representant així, el seu desig cap a ella.
Al cap i a la fi, el missatge que vull donar amb aquesta imatge és la representació de totes aquestes persones que anhelen la lluna, mostrant així que mai la tindran però que sempre les acompanyarà, ja que una part del seu cor, en concret el desig, pertany a ella.
Aquesta imatge l'he fet amb el PHOTOSHOP.
Yesterday
Fitxa tècnica
Títol original: Yesterday
Any de creació: 2019
Duració: 116 min.
País: Regne Unit
Direcció: Danny Boyle
Guió: Richard Curtis (Història: Jack Barth)
Música: Daniel Pemberton. (Cançons: The Beatles)
Fotografia: Christopher Ross
Repertori: Himesh Patel, Lily James, Kate McKinnon, Ed Sheeran, Lamorne Morris, Ellise Chappell, Camille Chen, Alexander Arnold, Joel Fry, Sophia Di Martino, James Corden, Robert Carlyle
Productora: Working Title Films / Etalon film. Distribuida por Universal Pictures
Gènere: Comedia. Fantástico. Romance | Música. Comedia romántica
Sinopsis: Un músic que no aconsegueix tirar endavant la seva carrera musical es dona compte que és capaç de recordar les cançons dels Beatles en un suposat món que mai van existir.
Esteriotips de la pel·lícula
Relació d'amistat entre dues parelles les quals una d'aquestes dos porta tota la vida enamorada i l'altre se'n adona tard. Noi, noia que es coneixen i s'enamoren després.
Noia guapa, moderna que està amb un noi però acaba ajuntant-se amb el protagonista.
Manager que vol canviar l'aparença del cantant, que al acabar, renuncia a tot l'èxit que aquest canvi li ha fet obtenir.
De l'anonimat a la fama, i de la fama a l'anonimat un altre cop.
Final obert intrigant i fantasiós.
Mientras dure la guerra
Fitxa tècnica
Títol original: Mientras dure la guerra
Any de creació: 2019
Duració: 107 min.
País: Espanya
Direcció: Alejandro Amenábar
Guió: Alejandro Amenábar i Alejandro Hernández
Música: Alejandro Amenábar
Fotografia: Alex Català
Repertori: Karra Elejalde, Eduard Fernández, Santi Prego, Patricia López Arnaiz, Inma Cuevas, Nathalie Poza, Luis Bermejo, Mireia Rey, Tito Valverde, Luis Callejo, Luis Zahera, Carlos Serrano-Clark, Ainhoa Santamaría, Itziar Aizpuru, Pep Tosar..
Productora: Mod Producciones / Movistar+ / Himenóptero / K&S Films. Distribuida por Buena Vista International
Gènere: Drama | Guerra Civil Española. Años 30
Sinopsis: Espanya. Estiu de 1936. El cèlebre escriptor Miguel de Unamuno decideix donar suport públicament la rebel·lió militar que promet portar ordre a la convulsa situació de país. Immediatament és destituït pel govern republicà com a rector de la Universitat de Salamanca. Mentrestant, el general Franco aconsegueix sumar les seves tropes a el front revoltat i inicia una reeixida campanya amb la secreta esperança de fer-se amb el comandament únic de la guerra. La deriva sagnant de l'conflicte i l'empresonament d'alguns dels seus companys fan que Unamuno comenci a qüestionar la seva postura inicial i a sospesar els seus principis.
Quan Franco trasllada la seva caserna a Salamanca i és nomenat Cap de l'Estat de la zona nacional, Unamuno acudirà al seu Palau, decidit a fer-li una petició de clemència. Alejandro Amenábar torna a rodar en espanyol després de Mar Endins (Oscar ® a la Millor Pel·lícula Estrangera 2005), una història real que retrata el passat recent d'Espanya i recupera la figura de l'excepcional escriptor Miguel de Unamuno.
Reflexió
Aquesta pel·lícula té una gran crítica contra el franquisme, tot i que la part negativa és que es troba bastant amagada en la metàfora i el significat. La pel·lícula, per tant, acaba semblant com si es postures de forma neutral entre el bàndol republicà i el franquista, i fins i tot, mostrar una postura més crítica amb els rojos que els franquistes. A primera vista doncs, sembla que criminalitzi els republicans i li tregui pes de sobre a Franco.
No obstant això, l'última escena, on Unamuno dona un discurs a la universitat davant de tots els militars franquistes, va carregada de pes i significat contra la legitimitat franquista. En aquesta escena, podem veure com Unamuno acusa els franquistes d'elevar la mort amb la famosa frase de "viva la muerte", sense saber el seu significat real, i sobretot, el que suposa aquesta. Els acusa que amb la guerra no aconseguiran res, amb les seves paraules diu "guanyareu, però no convencereu". Això suposa una càrrega contra els feixistes impactant, ja que Unamuno s'havia presentat en un acte franquista, sent convidat per ells mateixos, i a sobre els critica les seves maneres d'actuar i "pensar".
Però malgrat la crítica directament verbal i les acusacions d'Unamuno cap a les estratègies i filosofies feixistes, la reflexió que realment crítica la legitimitat del bàndol feixista és que aquest acte franquista es du a terme a la Universitat, temple d'Unamuno i de la saviesa. Aquest lloc ha sigut apropiat i ocupat pels franquistes i el fet que Unamuno torni al seu temple (la universitat), i ell, "l'amo de la Universitat", els cusi d'utilitzar la guerra per convèncer en comptes de la forma correcta de fer-ho que és el diàleg, ens mostra una visió ignorant i arcaica per part del bàndol franquista. Queden allunyats de la raó, suplantada per l'arma. El propi pare d'aquell espai replet de saviesa, cultura, lletres i coneixement, ara, Unamuno ens mostra que està ocupat per ignorants prehistòrics,
Aquests, posseeixen la força, però la legitimitat a partir de la força no suposa res.
