El meu còmic es basa en un diàleg entre dues dotes d'aigua animades, fetes pràcticament una espècie de persona, de tal manera que són personatges molt senzills. Aquests estableixen un diàleg absurd on van incorporant-se a la història fets sobrenaturals i estranys que aporten un sense-sentit abstracte a la trama. L'estètica minimalista també comença a agafar un sense-sentit quan les lletres del diàleg comencen a adoptar formes estranyes. En acabar, s'entén que són dues gotes d'aigua, ja que acaben la conversa dient que haurien d'entrar cap a casa, ja que no tardarà a ploure. Obren la porta de casa seva, la qual és la reixeta d'una banyera. La història acaba amb un pla general on es veu que es tractava d'un bany, concretament, una banyera. Fet que aporta més surrealisme a la història.