Glosari
Llum creuada: La projecció de dos focus de llum en direccions invertides cap a un mateix objectiu, de manera que per cap banda es generen ombres. En aquest tipus de sistema lumínic s'aconsegueix gran detall d'allò enfocat, ja que ho veiem completament sense dificultat al no tenir ombres i estar completament nítid.
Llum contrapicada: Ressalta les ombres de manera exagerada i s'aconsegueix enllumenant per sota de l'objecte. En el cas de la cara, segons la inclinació d'aquesta i de la llum, pot arribar a tapar completament els ulls i la boca. És per això que s'utilitza molt sovint a les pel·lícules de terror, perquè costa veure amb claredat el subjecte i crea una sensació misteriosa i de tensió.
Llum lateral: Quan el focus de llum està solament en un cantó de l'escena, de manera que es projectaran ombres just al costat contrari, i això dona una sensació de més relleu a la imatge. Quan l'objecte fotografiat és completament opac i la llum esta enfocada a un punt i no es dispersa, es creen unes ombres molt definides i hi ha contrast en la imatge quant a punts completament negres i d'altres altament il·luminats.
Llum picada: Recurs expressiu que s'obté col·locant la font de llum per sobre del l'objecte de manera que es creen ombres cap a baix. En el cas de les persones crea ombres als ulls a causa de la posició de les celles, que sobresurten més, i per sota del cap, de manera que part del coll queda obscura. Pot donar sensació de cansament o de tristesa.
ISO: Sensibilitat de les fotos.
Velocitat d'obturació: Rapidesa en la qual s'obre o es tanca el diafragma.
Diafragma de la càmara: Obertura per on entra la llum en una càmera fotogràfica o bé filmadora i que és regulable a voluntat.
Guió literari: Descriu principalment allò que es veura en la producció. També s'hi inclouen els possibles diàlegs. S'expliquen també les accions dels personatges, allò que succeeix i es fan petites descripcions de l'entorn per ubicar el lloc de l'acció.
Guió tècnic: Aquest guió entra en molt més detall, sorgeix com a conseqüència d'un estudi minuciós del guió literari. S'estructura tal i com es fa en el muntatge inicialment, és a dir, per escenes, seqüències, plans i transicions, i s'hi detallen també els moviments de càmera.
Fora de camp: tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem.
Gran pla general: Mostra un gran escenari o una multitud. El subjecte o no està o bé queda diluït en l'entorn, llunyà, perdut, petita. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la soledat o la petitesa de l'home enfront del medi. Es dóna així més rellevància al context que a les figures que es filmen. També s'utilitza per mostrar els paisatges.
Pla general: Presenta als personatges de cos sencer i mostra amb detall l'entorn que els envolta. Ho podem notar en la caràtula de les pel·lícules majorment. Abasta gran part de l'escenari natural o decorat. Integra els personatges en el seu ambient. S'utilitza per començar una escena o per situar una acció.
Pla americà: Capta un personatge des del cap fins a les seves cuixes. Aquest és un enquadrament que va néixer al cinema americà, en el gènere del western, ja que permet mostrar la cara i el revolver del l'actor en un mateix pla i que quedin centrats i encaixats.
Primer pla: En el cas de la figura humana, recolliria el rostre i les espatlles. Aquest tipus de pla, igual que el Pla detall i el Primeríssim primer pla, es correspon amb una distància íntima, ja que serveix per mostrar confidència i intimitat respecte al personatge.
Primeríssim primer pla: Capta des de la base del mentó fins a la part de dalt del cap. El rostre és el missatge a través del qual es pot expressar un pensament, un sentiment o una emoció. Aquí el grau d'intimitat és extrem, així com el percebut per l'espectador que observa la imatge.
Pla detall: Permet veure una figura, persona o objecte de més a prop per a més fixació. En aquesta part es concentra la màxima capacitat expressiva. Serveix per emfatitzar algun element d'aquesta realitat destacant detalls que per una altra banda passen desapercebuts i, a més, fer sentir a l'espectador una atracció. Pots enviar molts sentiments amb només un petit tros de realitat.
Storyline: Designa l'embolic o la trama de la història.
Storyboard: És la representació il·lustrada d'una pel·lícula abans de la seva realització. És un document tècnic format d'un conjunt de vinyetes o d'il·lustracions mostrades en seqüència amb l'objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l'estructura d'una pel·lícula en la reproducció, acompanyades generalment del text dels diàlegs o de la veu en off i d'altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.
Comissari/Comissària: Persona que decideix com organitzar i presentar una exposició i que escull quines obres s'hi posaran.
Veu en off: és un recurs narratiu del cinema i les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audiovisual, sense que aparegui a la pantalla.
Stop Motion: és una tècnica d'animació que consisteix en capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que, visualitzant-les ràpidament, hom creu que l'objecte es mou. Generalment, es denominen animacions d'stop-motion totes aquelles animacions que no són realitzades amb dibuixos animats (també anomenades animació tradicional 2D), ni tampoc creades completament dins l'ordinador (animació 3D), sinó que s'han creat a partir d'imatges de la realitat.
Contrallum: Posició en què l'objecte rep la llum del costat oposat al costat pel qual hom el mira
Automatisme: Procediment artístic que feien servir els surrealistes que consistia en començar a pintar sense reflexionar el que s'està fent.
Espacialisme: Tendència de l'art contemporani consistent en la creació d'un espai mitjançant la matèria i un ritme de masses i buits, i el contrast de colors, llum i ombra.
Acolorir: posar color als dibuixos d'un còmic, acció que pot ser feta per un (o un equip) professional independent del dibuixant (vegeu colorista). Si tradicionalment l'acoloriment es feia bàsicament amb guaixos o aquarel·les, actualment també s'utilitza l'ordinador a partir de dibuixos escanejats.
Àlbum: publicació de còmic en format de llibre, d'una historieta il·lustrada completa, o d'un capítol d'una història llarga. Pot ser en blanc i negre o en color. El nombre de pàgines no està definit però la majoria són d'entre 48 i 64. Les històries contingudes en aquestes publicacions solen ser auto-conclusives o capítols d'històries més llargues.
Angle: És el punt de vista òptic amb què s'enfoca l'acció representada en una vinyeta.
Argument: resum més o menys detallat de la trama de la història a partir de la qual es desenvolupa el guió.
Bafarada globus o fumet: espai que recull el text en una vinyeta de còmic, que usualment es correspon al discurs o el pensament dels personatges. De manera clàssica, la seva forma indica si el personatge està parlant (línia normal), cridant (en forma de puntes), pensant (en forma de núvols), etc. Quan és un robot o una màquina la que parla, la bafarada sol ser més rectilínia i la cua amb forma escalada.
Bande dessinée, BD o bédé: denominació del còmic en llengua francesa (que literalment vol dir 'tira dibuixada').
Bishojo: subgènere de manga en què els personatges protagonistes són noies atractives i sensuals, dirigit bàsicament a un públic masculí.
Bishonen: subgènere de manga en què els personatges protagonistes són nois de característiques andrògines, atractius i sensuals, dirigit bàsicament a un públic femení.
Esbós: dibuix ràpid fet amb llapis, primera etapa de la creació d'una pàgina que permet d'organitzar-hi les vinyetes i el seu contingut per a treballar després amb més detall.
Escanejar: utilitzar l'escàner per a digitalitzar els dibuixos i així poder retreballar-los amb l'ordinador.
Estudi: denominació corrent de l'indret o taller on diverses persones treballen per a realitzar còmics. Han estat famosos, per exemple, els Estudis Hergé, on van arribar a treballar-hi una cinquantena de persones per a crear les aventures de Tintín.
Fanzine: revista realitzada, editada i distribuïda al marge dels circuits comercials, pròpia del moviment underground.
Francobelga: denominació del món dels còmics francòfons, primerament destinats a la joventut, que va florir a partir dels anys 50 i va influir de manera determinant en tot el còmic europeu. Es va popularitzar a partir de les revistes Tintin, Spirou i Pilote, i a partir dels anys 70 també amb Metal Hurlant, dirigida als adults.
Guió: text detallat en què s'explica la història, els diàlegs i totes les indicacions necessàries per a convertir-lo en imatges.
Guionista de còmics: aquell qui escriu un guió per a còmics, sense encarregar-se per força de fer els dibuixos. Han estat guionistes de còmics importants: Goscinny, Greg, Charlier o Jean Van Hamme, i a Catalunya Joaquim Carbó.
Historieta: gènere artístic, gràfic i narratiu que explica una història per mitjà de personatges, l'acció dels quals apareix dibuixada en una successió de vinyetes. Actualment en català se sol utilitzar el terme 'còmic' amb la mateixa definició.
Historietista: S'anomena així a l'autor d'historietes il·lustrades o còmics. L'historietista pot ser dibuixant i/o guionista.
Novel·la gràfica: és una expressió emprada per referir-se a un còmic generalment per a adults, que narra una història més detallada i complexa, situant-se entre la novel·la i el còmic tradicional. Aquest terme no és emprat de manera uniforme per les diferents editorials.
Rústica: en rústica, coneguda popularment com a «enquadernació de tapa tova» és un tipus d'enquadernació en la qual el còmic està enquadernat amb cobertes de paper o de cartró, cosit o encolat al llom
Gènere: permet la classificació de les obres segons el contingut (aventura, ciència-ficció, policíac, fantasia, western, bèl·lic, terror, eròtic, etc) i l'estil (realista, biogràfic, humorístic, manga, etc.)
Comic book: publicació de còmics característica dels Estats Units que, en la seva forma més comuna, és un quadern grapat de periodicitat mensual, d'uns 17 x 26 cm, que oscil·la entre les 20 i les 30 pàgines.
Còmic digital o e-còmic: còmic realitzat i visible sobre un suport digital.
Comic-Strip: o Tira de premsa són tires de còmic que es publicaven a la premsa dels Estats Units d'Amèrica, amb aparició diària o dominical.
Còmic underground: estil de còmics aparegut als Estats Units a finals dels anys 60, pertanyent al moviment contracultural i desenvolupat al marge dels circuits comercials. Sovint sarcàstic, l'estil reprèn les temàtiques del moviment underground de l'època (drogues, amor lliure, denúncia política i social) i fa servir un dibuix pretesament "no-artístic". Hi van pertànyer autors com Robert Crumb o Gilbert Shelton. Aquest corrent va inspirar a Espanya el que es va anomenar la "línia txunga".
Comix: denominació utilitzada per a caracteritzar les revistes de còmic underground dels Estats Units (i per extensió, a vegades el mateix estil).
Dibuixant de còmics: artista que efectua els dibuixos d'un còmic a partir del guió realitzat per un guionista de còmics.
Entintar: acció de repassar amb tinta els dibuixos fets en llapis. Això pot fer-ho l'autor d'aquests darrers o bé un entintador professional.