​
Penso que els ideals d'una persona són la seva essència, i no només l'acció directa serveix per reivindicar aquestes idees. Per tant, això em fa ser una persona que sempre ha entès la cultura com a mitjà de reivindicació, i l'art, com un recurs per difondre la revolució de cada artista. Aquesta, ja pot ser declarada als seus sentiments, a una persona, a un ideal més general com una ideologia...
La música és una passió que m'ha vingut de la família Roselló, i és que podríem dir que he crescut entre sales de concert i músics. És així com des de ben petit he tocat diferents instruments com la guitarra, el piano, i fins a arribar a la bateria, instrument el qual em va aconseguir enamorar i que actualment, és l'únic que estudio i practico regularment. Aquesta passió per l'instrument m'ha portat a estar actualment a dos grups de punk rock, Exprópiese i Periferia, gents allunyats de la protesta.
Un dels camps de l'art que també m'apassiona des de ben menut és la fotografia, i no és casualitat, ja que m'he criat amb una càmera a la mà gràcies al meu pare. Trobo que fotografiar la natura, paisatges urbans, manifestacions, concerts... és una forma de traslladar la objectivitat de a la realitat a una subjectivitat artística a través d'una òptica, la qual dóna una segona vida a la història de la imatge.
Sempre m'ha captivat el periodisme de guerra, però no estudiaré periodisme, sinó filosofia o ciències polítiques, les quals crec que no cal enumerar els motius d'interès, ja que el text deixa ben clar les meves passions en vers a elles. Des de la meva adolescència, he vist florir el meu esperit crític. Va aparèixer en mi una crisàlide en procés de metamorfosi, la qual no deixava de preguntar-se el perquè de les coses, en altres possibles mètodes de vida i pensament, en entendre les injustícies i les desigualtats... Per tant, la literatura també és un dels arts que em captiva, ja que ha sigut el fonament del meu aprenentatge com a persona. Vaig començar-me a endinsar entre assajos polítics i teories filosòfiques les quals han derivat a les meves principals passions. Però tot i voler estudiar-ho, no vull deixar mai de tocar i viure envoltat de música, és dels pocs recursos que tinc per evadir-me de tot.
​
​
SOBRE MI
És difícil parlar d'un mateix sense idealitzar la teva imatge. I perquè serà? Doncs només podem trobar una resposta possible, i és que des de petits ens eduquen des dels valors de la competència i la competició, i per tant, la llei del més fort. Que curiós que estiguem parlant de valors educatius i sembla que estiguem fent un llistat de les lleis bàsiques del liberalisme, no?
Doncs si, aquest sóc jo, Miquel Buscà i Roselló, i des de la completa subjectivitat de les etiquetes, em considero una persona crítica amb la realitat. Considero que és un valor fonamental per alliberar la ment i sobretot, veure el món des de una altra perspectiva, ja que la història no és igual segons qui l'explica, al igual que l'art. La crítica és el fonament de la dissidència, i aquesta, la necessària pràctica per poder allunyar-te del monòton perfil que la societat busca de tu mateix. Cal lluitar "per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures" - Rosa Luxemburg.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Sempre m'ha intimidat la idea de tenir un futur i una vida planejada.Vull viure tot el que està al meu abast, en un precís moment, fins cremar-me. Deixant que les cendres del foc, acabin guiant-me, i no deixar-me portar pels fonaments que vaig voler construir ahir. La curiositat em fa sentir viu, i per tant, vull equivocar-me al llarg de la meva vida per saber què i qui sóc.
Com a conclusió, podem extreure una espècie de missatge que ens introdueix al material que podreu trobar al meu blog, on l'art i la cultura, és un mitjà més de protesta. Una protesta que li declara la guerra a aquell sentiment crític que té cada persona dins seu.
​
